Un poema trobat.

La pesta blava

El Liçondo es mirava la seva camisa blava(des de la mort de Franco no se l´havia posat),
pensà -malaguanyada!-
fa fotre tisorada,
va agafar la senyera
i ho va cosir en un costat.
Veient que tota la dreta li reia la gracieta
es va dir -
Vicente vas ben encaminat!
Doncs ara amb l´idiomafaré la mateixa broma
per ofrendar noves glòries,
Déu a mi m´ha triat-
ELS QUE AVUI SÓN BLAVEROS
DEMÀ SERAN BALSEROS
EL LIÇONDO HO SAP
I ARA APRÈN A NAVEGARI
AMB LA SEVA PATERA REMANT
PER L´ALBUFERA PENSA -
QUAN ME´N VAGI,ON ANIRÉ A FER LA MÀ?
Va agafar la nostra parla
es va proposar trencar-la
i quatre amics seus -blaveros-!li van seguir la corrent,
però d´aquells fatxes de l´Horta
i del de la bova torta
arreu del món els filòlegs
encara se n´estan rient.
Passar de falangista a ultra-valencianista
no és tan fàcil com sembla
i els del PP d´Alacant
en plena esquizofrènia
diuen que per sota Dènia
a partir d´ara és Múrcia
demà, a veure què diran!